La perplexitat del Sr. Joan Domènech

Apareix a l'edició digital del Punt Diari d'avui un escrit signat pel Sr. Joan Domènech a propòsit de les eleccions municipals d'enguany a l'alcaldia de Lloret de Mar. La seva lectura pot portar a la indignació més absoluta  o combregar amb el seu tarannà típic de les dretes més ràncies. Sigui el que sigui, i agafant l'hemeroteca, al Sr. Domènech, la perplexitat li dura 4 llargs anys.

Llegim al Punt Diari, 9 de maig de 2007, a la secció la galeria:
"Dies enrere llegia a les pàgines d'aquest mateix diari els noms que apareixen a les llistes electorals de cada poble. Jo sóc dels que pensen que anar a un Ajuntament és el cim d'una trajectòria vinculada als interessos del municipi manifestats a través d'associacions i entitats culturals, cíviques, esportives, etc., on, a més, els membres dirigents adquireixen experiència, es formen i demostren l'esperit de servei. Recelo dels que surten de cop, com un bolet, interessats per la res publica.

Des d'aquesta perspectiva, vaig començar a mirar els noms de la gent del meu poble disposada a desfer-se pels altres: cent setanta-dos candidats! I heus aquí que vaig quedar esmaperdut. Per més que m'hi esforçava, no passava de trobar-ne més d'una cinquantena de coneguts. Em sento culpable. Dec fer escassa vida social, dec seguir poc les activitats de les entitats... No ho sé. Alguna cosa falla. Però, al mateix temps, em va assaltar un gran neguit. Us imagineu, d'ara endavant, disposar de cent setanta-dues persones que es mataran per estar presents a tots els actes (conferències, concerts, sopars literaris, ballades de sardanes, competicions...)? Què haurem de fer algunes entitats petites com la que jo presideixo –el Casinet– que organitzem actes modestos i només tenim cinquanta cadires? Haurem d'endeutar-nos per fer obres i aprofitar la conjuntura favorable que ens portarà tants adeptes incondicionals?"

I ara, el compareu amb l'article d'opinió d'avui:

"Qui més qui menys, un bon dia, s'ha sentit cridat a participar en la vida pública a través de les diferents entitats o institucions que té un poble. M'atreviria a dir que aquest és el procés normal d'integració d'un individu en la societat que l'envolta i que permet veure l'esperit de servei i de col·laboració d'un ciutadà. És fent de president de l'entitat A o de tresorer de l'associació B o de secretari de la institució C que hom s'espavila i agafa experiència. Per a mi, almenys, és un factor clau perquè permet comprovar l'altruisme de les persones, la capacitat, la iniciativa, sobretot atès que, en aquests casos, el que es lliura a aquestes tasques no hi guanya cap diner, més aviat n'hi posa, encara que hi hagi algun malpensat que es creu que s'hi fa un vestit. Les entitats haurien de ser el planter del qual haurien de sortir els homes i dones destinats a governar un poble. Seria una bona garantia. Però no. En política deu ser diferent. Hi ha molt personal que mai no has vist i que apareix com els bolets, de vegetació espontània. Sense sortir del meu poble, on s'han presentat 9 llistes que sumen 235 ciutadans disposats a sacrificar-ho tot, em trobo amb un llistat immens aparegut a les pàgines d'aquest mateix diari, que m'ha mogut a analitzar amb deteniment els noms dels futurs redemptors. Sóc generós a l'hora de considerar-los coneguts. Accepto fins i tot aquells la procedència dels quals dedueixo només pels cognoms i, encara més, n'incloc alguns que, segons el meu parer, més valdria que no anessin a les llistes. Els dono tots plegats per coneguts. Doncs bé, dels 235 candidats en conec, amb esforç, 68, és a dir, una tercera part. La resta em resulten totalment inèdits. No els he vist mai en cap entitat o moviment cultural, social, esportiu… Posem-hi que tingui, personalment, algun desconeixement involuntari. Però vaja, em pregunto: d'on surten tants individus que han vist la llum de cop i volta i ens resoldran els problemes del país i de la ciutat? Quins són els interessos que, de sobte, els criden a l'acció i els mouen? Fa l'efecte que, a vegades, com a mínim, hi ha molta inconsciència i frivolitat. Què hi farem!"

Cal recordar al Sr. Joan Domènech que només poden entrar 21 regidors a l'Ajuntament? Cal recordar que el dret de sufragi passiu és reconegut a la Constitució, a l'Estatut de Catalunya i a les lleis que les empara? Cal recordar que per a molts figurar a una determinada llista pot significar quedar assenyalats? Cal recordar que, al igual que una entitat cívica, o un club esportiu, en  treballar dintre d'un partit polític és també una manera de servir a Lloret i a la seva gent? Cal recordar que l'axioma ocupar un càrrec a una entitat automàticament et converteixes en un bon regidor/a, moltes vegades és fals (abunden els exemples) Cal recordar que som a Lloret de Mar al segle XXI?

Sr. Joan Domènech, des del meu profund respecte, desperti d'una vegada de la seva perplexitat, que ja s'ha fet tard!

Article relacionat: El valor de la democràcia. La Lletra Borda, 12 de maig de 2007

-Vicenç Llavero-