EL VALOR DE LA DEMOCRÀCIA

Llegí el Punt Diari del 9 de maig un article signat pel Sr. Joan Domènech en que es mostrava perplex per la quantitat de persones que formen les llistes electorals a les municipals de Lloret. L’interpretació que en puc fer és que l’article té una orientació despectiva, una mena de “qualsevol pot entrar en política” que entra en conflicte sobre el que diu la Constitució, l’ Estatut i la Llei Electoral: pot ser càrrec electe – o objecte de sufragi pasiu – qualsevol ciutadà, major de 18 anys i que no incorri en incompatibilitats administratives o incapacitats psicològiques. Puc dir, que les 172 persones que componen les llistes electorals tenen tot el dret de ser-hi, de manera voluntària i fent ús de la seva llibertat reconeguda per les lleis.

El fet, com diu l’article, que només conegui una tercera part dels noms no és obstacle per valorar cegament que són persones no vàlides. Es una manera esbiaixada de pensar que aquelles persones amb les que no freqüenta ni té contacte no tenen res que aportar a la vida política de Lloret. O potser has de tenir un cognom de pes per concórrer a una llista política? O formar part de l’élite dels negocis de Lloret per merèixer posar-t’hi com a candidat? Hi ha diferents tipus de ciutadans, classificats com A, B o C?

El Sr. Domènech ha oblidat que va ser alcalde – notable, hem de dir, donada l’època que travessava el poble – i que ha tingut càrrecs polítics a l’Administració. Ha oblidat que una de les funcions d’un partit polític es crear candidats que representin les idees de un col·lectiu social. És responsabilitat del partit que acull a les persones, formar-les i preparar-les per a la tasca de treball polític i la política no deixa de ser una altra manera de buscar el be comú, com ho pot fer una ONG.

En temps com els actuals, que es critica el poc interès per la política dels joves, he vist molt de jovent formant-hi part. Primera bona noticia. I la segona, els partits s’han renovat, oferint el poble aire fresc i adaptació als nous temps que ara són més necessaris que mai.

Per acabar una reflexió final: per que la democràcia renovi la seva aliança amb el poble, cal que el poble sàpiga què és la democràcia. Cal pedagogia a tots els nivells per que els ciutadans comprenguin com funciona una administració pública, els seus drets i deures i les diferents maneres de participar-hi. Així tots sabrem l’autèntic valor de la democràcia.

-Vicenç Llavero-